martes, 4 de marzo de 2014

1. El meu mestre i escola ideal

Encara no sé del tot cert com ha de ser el mestre ideal, penso que encara hem queda un llarg recorregut per continuar formant-me com a mestra i conèixer millor el que és ser mestre.

Sortim de la universitat amb molta il·lusió i amb uns ideals establerts, allò que ens han anat ensenyant amb fonamentació teòrica arriba amb un sentit, amb una raó de ser, vegem la necessitat però, el que no podem esbrinar des de les aules de la universitat és com aplicar-ho en un dia a dia d’una escoleta o escola. Per això mateix, els nostres ideals són prou idíl·lics.

Tanmateix no crec que això sigui un problema perquè aportem a les escoletes i escoles intencions pures de fer el millor possible, un aire fresc.

Aquesta intencionalitat de fer canvis, de vetllar per millorar allò que passa desapercebut en un dia quotidià és el que més necessita un bon mestre per fer la seva feina com cal.
El que he après de les practiques fins ara és que la feina de mestre, la docència en general,  per dur-la a terme com cal, no està feta per gent mandrosa i conformista.

El meu mestre ideal és aquell que té voluntat per canviar coses, que veu la necessitat de fer canvis i investiga per millorar l’educació dia a dia; aquell que reflexiona i parla però sobretot, aquell que es mou i fa coses.

El que hem fa més por d’aquesta professió és convertir-me en  aquells mestres que tots hem tingut el desplaer de conèixer ( o plaer, si la ràbia que ens desperta ens fa obrir els ulls i estar alerta per no ser així mai) aquells docents que van a les escoles  per passar el dia. Són aquells que quan els hi preguntes “per què fas això d’aquesta manera?” no et saben respondre o et contesten un gratuït “Es que sempre s’ha fet així.” No, allò no serveix.
Per ser bo cal afrontar els errors, no tenir por als canvis ni al fracàs.


“Una senyal d’intel·ligència és qüestionar-se contínuament, els burros sempre estan completament segur de que tot ho fan perfectament.” Anònim.


Un mestre del segle XXI
Serveix com a guia del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Té una actitud positiva i d’escolta envers els infants.
S’acosta als infants i es posa al seu nivell per parlar i escoltar-los.
Respecta els seus drets.
Respecta els diferents ritmes dels infants.
Els deixa ser protagonistes i té en compte els seus interessos i inquietuds.
Sap propiciar un ambient de qualitat, moments amables i vincles positius.
És la figura de referència a l’aula però mai s’imposa als nens.
Entén la necessitat de l’educació emocional des de petits i la du a terme.
Guia la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg i prioritza que els infants ho facin per ells mateixos sense exigir un resultat concret (ex: demana-li perdó i dóna-li un petó.)
És conscient de la realitat que viuen els infants i tracta temes de l’actualitat dins d’un context real.
Introdueix les TIC’s com a element constantment present a les nostres vides i ensenya com utilitzar-les correctament.
En contínua formació.

L’Escola del segle XXI
Promou una comunitat educativa implicada.
Serveix com a plataforma promotora dels drets dels infants.
Assessora a famílies i facilita informació amb cursos i tallers.
Té clara la seva visió d’infant i la seva línia educativa.
Té documents que ho recullen clarament i són a l’abast de qualsevol.
Actuen en tot moment en coherència amb els seus documents.
Acull i celebra la diversitat en totes les seves maneres d’expressió.
Els seus espais estan principalment pensat per als infants dins i fora de l’aula (mobiliari, materials,    documentació i exposició de les experiències dels infants al llarg del curs,  il·luminació, ràtios...).
Hi ha espais acollidors per a les famílies i faciliten la col·laboració d’aquestes amb el centre.


Aquestes reflexions em fa recordar un vídeo que vaig fer amb una companya el primer any de carrera on expressàvem breument com volíem ser com a mestres. Us deixo el vídeo perquè es complementa perfectament amb el llistat que faig 3 anys després.

Esper que us agradi.



*Justificació d'etiquetes:
1.2. Reflexiono sobre com un mestre ha de ser, és a dir, sobre com dur a terme una bona actuació professional.
4.2. alhora també identifico bones pràctiques.

No hay comentarios:

Publicar un comentario